Futbol i Opinió Pública

Un partit més, un gol més i una altre demostració que jugui amb la samarreta que jugui quan surt al camp ho dóna tot.

Xavi Hernández Creus, migcampista del Futbol Club Barcelona, és un dels jugadors més qüestionats de la selecció.

Primer va ser la problemàtica de las mitgetes. Hi havia qui deia que se les portava doblegades perquè no se li veies la bandera espanyola. Quina tonteria tenint en compte que a la samarreta hi porten l'escut, no creieu?

Després van venir les crítiques per faltar a les convocatòries de la selecció amb informes mèdics que indicaven molèsties. Llavors es va començar a dir que les molèsties no existien i que tot es feia per no assistir a les convocatòries.

La última que va haver d'escoltar va ser que havia forçat una targeta groga per no poder jugar el següent partit i poder marxar abans a Barcelona i entrenar amb el Barça. I com ha respost ell a totes aquestes crítiques? Igual que ha respost durant tota la temporada a aquells que l'acusaven de falta d'arribada a l'àrea, és a dir, amb gols.

Ahir, en un partit aburrit i que la selecció tenia estancat va tornar a aparèixer i a dónar el gol de la victoria. I no només això, es va carregar l'equip a l'esquena i va tirar d'ell en tot moment fins que després d'haver-ho provat alguna vegada va acabar marcant. Sens dubte va ser el millor de la selecció, el que no es va rendir fins que no va marcar.

Ahir tothom va saltar per celebrar el seu gol, avui tothom diu que va ser un gran gol. Fins i tot aquells que tant el critiquen ara fan veure que sempre l'han defensat.

En aquest cas, l'espiral del silenci es troba clarament representada. Quan la opínió pública va creure convenient es va criticar a aquest jugador, tothom ho feia i no estava ben vist que es defensessin les seves actuacions. En canvi, ara el comportament de la opinió pública ha canviat i el que esta ben vist per la majoria és recolzar-lo. Un clar exemple de com es d'important el comportament de la majoria, de la opinió pública.

Sabry