Llibertat d'expressió i opinió pública

Dijous 8 de maig de 2008 Ràdio Associació de Catalunya va lliurar els seus premis anuals. Durant la cerimònia el periodista Queco Novell va fer un discurs sobre els límits de la llibertat d’expressió, no únicament en el camp de la sàtira política, on treball ell a la actualitat, si no en la professió periodística en general. Novell, un periodista amb una llarga experiència professional a l’esquena, i que ha treballat en diferents mitjans i formats, considera en aquest discurs que sense llibertat d’expressió no hi ha llibertat. Un discurs on va contrastar l'exercici professional amb les traves i pressions de tota mena que rep el sector.

Novell va començar el discurs amb una frase del gran Perich con ell el va nomenar, ‘Gràcies a la llibertat d’expressió avui ja és possible de dir que un governant és un inútil sense que et passi res. I al govern tampoc’. Habermas l’anomena la instància crítica en relació amb la notorietat pública, crtiquam la actuació de les autoritats. Considerant la llibertat d’expressió com un dels bens més preuats que pot tenir qualsevol país. En això estic d’acord amb ell, la llibertat d’expressió és el bé màxim que pot tenir una societat, ja que com Queco diu, sense llibertat d’expressió no hi ha llibertat. Per sort, vivim en un país amb un alt grau de llibertat d’expressió, però aquí és on Novell va plantejar la pregunta que tots ens preguntem quan parlem de llibertat d’expressió: llibertat d’expressió significa poder dir-ho tot? ‘Tot’ és un concepte que segons com s’entengui, pot esdevenir una trampa ja que serveix per fer un mal ús de la llibertat d’expressió. A l’actualitat molts mitjans utilitzen aquesta llibertat que tenim per colar-hi desqualificacions personals, factors de la vida privada de les persones, burles sobre les deficiències físiques o psíquiques de la gent, y això ho podem considerar realment com a llibertat d’expressió? Ell l’anomena com un límit ètic de la llibertat d’expressió.

Libertat d’expressió i opinió pública son dos conceptes que van lligats, un sense l’altre és dificil que exiteixin. Perque si no podem expresar liurement les nostres opinions, decir que ens sembla be o que ens sembla malament, manifestarnos, demanar solucions, ni criticar al poder a les hores no existeix la opinió pública, o està condicionada. Ja que la opinió pública ha existit sempre inclus amb els movimients totalitaris on no existia la libertat d’expressió, el poble tenia les seves opinions i de manera clandestina sempre ha existit la opinión pública.

En aquest link es pot llegir el discurs senser:

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2852980&p_edi=General


Aquí podem veure al Queco Novell imitant a Maragall junt amb el Maragall de veritat fent gala de la llibertat d'expresió: